Arxiu mensual: maig de 2016

Dufourspitze (Monte Rosa). Via NORMAL de la Cara O

Deixa un comentari

P12. Monte Rosa - hütte (J Jover, 2012) P17. Grenzgletscher (J Jover, 2012) P31. Dufourspitze (J Jover, 2012)

  • 1a ASCENSIÓ: J. Birbeck, C. Hudson, U. Lauener, C. Smyth, J G. Smyth, E. Stephenson, M. Zumtaugwald i J. Zumtaugwald (1885).
  • DIFICULTAT / DESNIVELL: PD sup / 1840 m
  • MATER: piolet, grampons, material de progressió sobre glacera, casc.
  • ACCÉS: Zermatt. Cremallera de Gornergrat, estació de Rotemboden (2819 m). Baixar a la glacera (concretament a la confluència de les glaceres de Gorner i Grenz) i remuntar-la fins el refugi del Monte Rosa (2795 m), visible des de tot el recorregut. De 2 a 3 h
  • ITINERARI: Ref. M. Rosa. Anem a buscar la glacera (Rosagletscher) per terreny de blocs (perdedor de nit, convé estudiar itinerari la tarda anterior) i seguim per aquesta, remuntant inacabables però còmodes pendents de neu, fins un coll evident a la dreta del cim (Sattel, 4359 m).  Continuar per l’aresta (O), primer neu i després mixt, delicat però mai difícil, fins Dufourspitze (4634 m).
  • DESCENS: Desfer l’aresta O uns pocs metres, fins trobar un sistema de cordes fixes que permeten baixar còmodament pel vessant N, a la glacera (Rosagletscher), entre la Dufour i la Nordend.

P11. Vessant O del M Rosa i traçat de la NORMAL (J Jover, 2011) P47. Marmota a Grenzgletscher (J Jover, 2012)

Segon cim dels Alps, en el cor del Valais, el massís amb major altura mitjana i amb les masses glacials més importants de la serralada (que no les glaceres més llargues). Aquí tot és gran i res banal, ni aquesta clàssica tan recorreguda. Ascensió dura, de gran desnivell i a molta alçada. Tècnicament el més destacable és l’aresta final, sense dificultat però delicada, sobre terreny mixt i amb creuaments de cordades. En relació al descens alerta amb la part baixa de la glacera, que és força  trencada i esdevé un pas complicat quan el sol debilita els ponts de neu. Feta per X Ventosa, P Pascual, J Jover (28.06.2012)