No m’he atrevit a ficar un comentari basat en records ja massa llunyans, fins que hi he tornat i, ara sí, aportaré alguns trets:
Es tracta d’una via sense grans dificultats, un xic més exigent que la CADE, potser perquè no es troba massa equipada, respectant el que era quan es va obrir, amb alguna excepció a la zona mitja i a la darrera tirada, on s’hi troben parabolts.
Com no m’ha sigut possible ampliar la ressenya, no sé si la part de dalt està com la original, i ho dic perquè la major part dels pocs que la fan, diuen que es un laberint de lll i una tirada al final prou atractiva. El cert es que quan la varem obrir ho varem fer buscant els llocs més atractius i va quedar prou maca, malgrat que perdedora, per la qual cosa, indico a continuació el detall que varem ficar i les graduacions, que passat el temps que ha passat, ben segurament estan un xic altes:
1.- 35 m. Començar per una zona de répens (lll) fins a situar-se sota un desplom que sembla que ha de caure, prou sòlid en realitat, i superar-lo (lV+). Gran savina per assegurar. 1 pitó i 1 baga.
2.- 20 m. Flanquejar a la dreta (lV) i i remuntar un diedre (lV i lV+), i restablir-se en reunió en una savina morta a l’esquerra. 1 pitó.
3.- 30 m. Flanquejar a la dreta 8 m. (lV+), superar la placa llisa en vertical (V- i V), amb bona presa de mans. Reunió en gran savina. 3 pitons.
4.- 35 m. Pujar cap a la dreta per lloses rugoses (lV-), superar la canaleta (lV), i flanquejar a l’esquerra fins una banyera quasi lúdica. 1 pitó i 1 baga.
5.- 40 m. Sortir per l’esquerra per bona placa (lV+) i flanquejar a la dreta per a entrar en una canal (lV). Pujar verticalment amb bona presa fins a sota d’uns blocks que formen un extraplom (V- i V). Superar-los per la dreta arribant al cim. 4 pitons.
Considero que es una pena baixar per la feixa sense acabar l’esperó superior, perquè no exigeix més d’una hora i mitja i deixa prou satisfet.
Un dels trets més atractius d’aquesta via es que no havent estat massa repetida no te zones relliscoses.
Gràcies per la descripció, Jordi. També penso que la part superior de la vostra via és poc clara, tret del darrer llarg, ja més obligat i evident (per cert, trobo que el gradues molt baix!). Suposo que el que més costa situar és l’entrada des de la Feixa, la lògica convida a enfilar la gran canal de l’Anglada i no es troba el moment d’anar a la dreta, o no es veu l’entrada independent des de la mateixa Feixa (que potser són aquests replans que esmentes)
No m’he atrevit a ficar un comentari basat en records ja massa llunyans, fins que hi he tornat i, ara sí, aportaré alguns trets:
Es tracta d’una via sense grans dificultats, un xic més exigent que la CADE, potser perquè no es troba massa equipada, respectant el que era quan es va obrir, amb alguna excepció a la zona mitja i a la darrera tirada, on s’hi troben parabolts.
Com no m’ha sigut possible ampliar la ressenya, no sé si la part de dalt està com la original, i ho dic perquè la major part dels pocs que la fan, diuen que es un laberint de lll i una tirada al final prou atractiva. El cert es que quan la varem obrir ho varem fer buscant els llocs més atractius i va quedar prou maca, malgrat que perdedora, per la qual cosa, indico a continuació el detall que varem ficar i les graduacions, que passat el temps que ha passat, ben segurament estan un xic altes:
1.- 35 m. Començar per una zona de répens (lll) fins a situar-se sota un desplom que sembla que ha de caure, prou sòlid en realitat, i superar-lo (lV+). Gran savina per assegurar. 1 pitó i 1 baga.
2.- 20 m. Flanquejar a la dreta (lV) i i remuntar un diedre (lV i lV+), i restablir-se en reunió en una savina morta a l’esquerra. 1 pitó.
3.- 30 m. Flanquejar a la dreta 8 m. (lV+), superar la placa llisa en vertical (V- i V), amb bona presa de mans. Reunió en gran savina. 3 pitons.
4.- 35 m. Pujar cap a la dreta per lloses rugoses (lV-), superar la canaleta (lV), i flanquejar a l’esquerra fins una banyera quasi lúdica. 1 pitó i 1 baga.
5.- 40 m. Sortir per l’esquerra per bona placa (lV+) i flanquejar a la dreta per a entrar en una canal (lV). Pujar verticalment amb bona presa fins a sota d’uns blocks que formen un extraplom (V- i V). Superar-los per la dreta arribant al cim. 4 pitons.
Considero que es una pena baixar per la feixa sense acabar l’esperó superior, perquè no exigeix més d’una hora i mitja i deixa prou satisfet.
Un dels trets més atractius d’aquesta via es que no havent estat massa repetida no te zones relliscoses.
,
Gràcies per la descripció, Jordi. També penso que la part superior de la vostra via és poc clara, tret del darrer llarg, ja més obligat i evident (per cert, trobo que el gradues molt baix!). Suposo que el que més costa situar és l’entrada des de la Feixa, la lògica convida a enfilar la gran canal de l’Anglada i no es troba el moment d’anar a la dreta, o no es veu l’entrada independent des de la mateixa Feixa (que potser són aquests replans que esmentes)