4 pensaments a “Dent de Cabirols (esquerra). Vies D’EN MELCIOR, CIVIS-GENÍS, DEL GUARDA

  1. Jordi Lalueza

    Sempre he trobat incomprensible el que ha passat amb aquesta via, que ha sofert el que em podríem dir un procés de desinformació històrica com si es tractés d’aquell joc infantil que consisteix a transmetre a cau d’orella una frase dita a gran velocitat per a fer-la arribar al receptor final, que n´ha d’esbrinar el contingut, el qual acaba éssent del tot delirant entre rialles dels participants.
    En tots els treballs sobre el Pedraforca publicats en revistes de muntanya i en tots els llibres de ressenyes de la muntanya bífida -inclós el teu, Joan, “Pedraforca. Guia d’escalades” d’Edicions Pleniluni, que crec que va ser el primer llibre que va recollir aquesta via, el qual llibre per cert considero una gran obra i com ja bé deies en la seva introducció et va representar una tasca monumental, com d’altra banda hauria de ser sempre que s’escomet una tasca d’aquest tipus-, doncs com deia, a tot arreu consta que aquesta via la va obrir en Joan Martí, o bé alguns autors van un pas més enllà i diuen que va ser en Joan Martí en solitari… I el que no entenc és que la primera vegada que es va fer referència a aquesta via va ser en el “Vèrtex” núm. 53, i en ell en Manuel Punsola, que n’era el cronista, hi constata la informació que imagino que li deuria haver fet arribar el mateix Joan, i diu així sobre aquesta via: “(…) Fou oberta per Joan Martí del CEG acompanyat en els dos intents per Joan Miquel Horrillo, Pere Roca i Paco Vargas. L’ascensió fou acabada el 23 de juny d’aquest any.”
    Doncs no sé com hem anat a parar a la situació actual…, el missatge transmès a cau d’orella s’ha desvirtuat en passar per la cadena de cronistes, i és clar, no és el mateix obrir una via en solitari que fer-ho acompanyat, quan a més a més els companys esmentats no són precisament uns desconeguts, perquè es dóna la circumstància que tots ells tenen alguna via oberta al Pedra.
    Aquell any de 1976 es van obrir dues altres vies al Pedra, la Conillets a l’agulla Gopal-ji, per Joan Martí, en aquest cas sense referències a cap més company, i la Lalueza-Horrillo al Calderer. Totes tres vies les vaig repetir en alguna ocasió, i totes tres em van satisfer, i en totes tres hi eren presents els meus germans d’alguna manera: la Conillets la vaig fer amb el meu germà Carles, la del Guarda amb el meu germà Josep i el Grisú, i a la del meu germà i del Joan Miquel hi vaig anar amb el company Paco García del CADE.
    Per cert que si reviseu aquest “Vèrtex” comprovareu com la graduació inicial de la via del Guarda va anar també evolucionant perquè en aquella primera ressenya hi figuraven passatges d’A1, i àdhuc d’A2 en la tirada que passa el desplom, en el que és la lògica evolució que sempre s’observa a mesura que es van consolidant les vies pel pas de les cordades. La via Lalueza-Horrillo en canvi presentava una graduació molt més ajustada a la que ha esdevingut l’actual, i a la Conillets vam sortir en lliure difícil cap a l’esquerra des de la tercera reunió, i així vam evitar tota una tirada que la ressenya original cotava d’A1/V i d’A2, i que per tant no sé dir com era.
    Crec que el bo del Joan, que tan bé acollia en el refugi els qui érem novells en això de l’escalada, circumstància que ens ajudava a alleugerir-nos del neguit que suposava encarar-se amb aquells estimballs en les primeres passes en el món de la verticalitat imposant del Pedra, no es mereixia aquesta distorsió que ha sofert la seva celebrada via per part de cronistes que no han estat prou amatents. Ara i aquí, però, encara estem a temps de reescriure correctament la història. Potser fins i tot algú podria aportar encara més llum al respecte…

    Respon
  2. joan

    Abas d’ahir vam fer la CIVIS-GENÍS. Han posat parbolts a les tirades, bastants, fins i tot en llocs amb fissures sanes i evidents al costat mateix… Incomprensible i lamentable

    Respon
  3. Jean Charles Peña

    Efectivament els cronistas de guíes d’escalada i de llibres de muntanya en general, haurien de documentar-se en profunditat i contrastar la informació, abans d’escriure el que amb posterioritat esdevindrà l’història d’uns fets com són les primeras ascensions. En aquest cas, queda palés que l’autor de la guía no ha sigut prou rigurós i en conseqüència ha distorsionat la realitat histórica.

    Respon
  4. admin Autor de l'entrada

    Demano disculpes per l’eventual errada en l’autoria de la via DEL GUARDA. Si cal la disculpa, que tampoc ho se. En el seu moment vaig rebre molta ajuda i informació per l’elaboració de la guia del Pedraforca d’en Joan Marti, autor (o coautor) d’aquesta primera que parlem. En una o dues ocasions fins i tot m’havia desplaçat al refugi Estasen per parlar amb en Joan. I ell en persona s’atribuïa la primera en solitari. Potser li va fallar la memòria, ho desconec. Però no considero que fos una manca de rigor per part meva, només vaig voler donar crèdit al protagonista (per altra banda de solvència reconeguda)

    Joan Jover

    Respon

Respon a Jordi Lalueza Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *