6 pensaments a “Kirchlispitze. Via NORDVERSCHNEIDUNG”
Jaume Llanes
Quin diedre, déu meu, és brutal! El factor estètic també és essencial en l’escalada i l’alpinisme. A vegades és la mateixa muntanya que, com en aquest cas, ja parla prou clar per si mateixa i només cal escoltar-la. D’altres vegades, la bellesa és el resultat de la combinació de la mirada, l’estil, la voluntat i la perseverança humanes amb allò que ens ofereix la natura i no és evident. El que em sembla absurd, en aquestes activitats apassionants, és prescindir de l’escenari en què s’inscriuen i tenen sentit.
Realment, el Rätikon és un massís conegut per les seves grans escalades però el modest Kirchlispitze el tries pel seu díedre, per l’estètica del traçat
Hola, Joan. Aquesta setmana, amb el permís de la meteo, anirem a provar aquest díedre tan maco; des que el vaig veure al llibre del Jordi Lluch, que em balla pel cap…
A aquestes alçades de temporada, les congestes que es veuen a la imatge ja deuen estar foses, oi? Tinc el dubte de si prendre un piolet, perquè a les imatges del webcam de Lünersee la base de la paret queda amagada. Si llegeixes el missatge ja diràs; i si no, ja t’explicaré a la tornada. Gràcies!
Salut!
Joan
Hola Joan. Disculpa que responc tard, també he estat fora. Espero que us hagi anat bé, ja diràs… En principi a mitjans d’agost ja no hauríeu de trobar neu. La via és molt bona i el lloc també. Salut!
Al final hi vam anar abans d’ahir, 21 de setembre!
Preciosa via; lògica, estètica, mantinguda i assequible. Tot i així, al tercer llarg li afegiria un grau (clar que això és una qüestió de percepcions i capacitats! I d’encertar el pas)
Descens en ràpel per la via. Net, ràpid i segur a condició que no hi hagi més gent a la paret. Recomanable si, com abans d’ahir, la ventada compromet excessivament la sortida per la cresta.
Chapó pel solo!!
Quin diedre, déu meu, és brutal! El factor estètic també és essencial en l’escalada i l’alpinisme. A vegades és la mateixa muntanya que, com en aquest cas, ja parla prou clar per si mateixa i només cal escoltar-la. D’altres vegades, la bellesa és el resultat de la combinació de la mirada, l’estil, la voluntat i la perseverança humanes amb allò que ens ofereix la natura i no és evident. El que em sembla absurd, en aquestes activitats apassionants, és prescindir de l’escenari en què s’inscriuen i tenen sentit.
Realment, el Rätikon és un massís conegut per les seves grans escalades però el modest Kirchlispitze el tries pel seu díedre, per l’estètica del traçat
Hola, Joan. Aquesta setmana, amb el permís de la meteo, anirem a provar aquest díedre tan maco; des que el vaig veure al llibre del Jordi Lluch, que em balla pel cap…
A aquestes alçades de temporada, les congestes que es veuen a la imatge ja deuen estar foses, oi? Tinc el dubte de si prendre un piolet, perquè a les imatges del webcam de Lünersee la base de la paret queda amagada. Si llegeixes el missatge ja diràs; i si no, ja t’explicaré a la tornada. Gràcies!
Salut!
Joan
Hola Joan. Disculpa que responc tard, també he estat fora. Espero que us hagi anat bé, ja diràs… En principi a mitjans d’agost ja no hauríeu de trobar neu. La via és molt bona i el lloc també. Salut!
Al final hi vam anar abans d’ahir, 21 de setembre!
Preciosa via; lògica, estètica, mantinguda i assequible. Tot i així, al tercer llarg li afegiria un grau (clar que això és una qüestió de percepcions i capacitats! I d’encertar el pas)
Descens en ràpel per la via. Net, ràpid i segur a condició que no hi hagi més gent a la paret. Recomanable si, com abans d’ahir, la ventada compromet excessivament la sortida per la cresta.
Chapó pel solo!!
Realment guapo aquest díedre. I el lloc també! Segurament heu estat més tranquils de gent ara a finals de temporada que a ple estiu, molt bé.