2 pensaments a “Kirchlispitze. Via NORDVERSCHNEIDUNG”
Jaume Llanes
Quin diedre, déu meu, és brutal! El factor estètic també és essencial en l’escalada i l’alpinisme. A vegades és la mateixa muntanya que, com en aquest cas, ja parla prou clar per si mateixa i només cal escoltar-la. D’altres vegades, la bellesa és el resultat de la combinació de la mirada, l’estil, la voluntat i la perseverança humanes amb allò que ens ofereix la natura i no és evident. El que em sembla absurd, en aquestes activitats apassionants, és prescindir de l’escenari en què s’inscriuen i tenen sentit.
Realment, el Rätikon és un massís conegut per les seves grans escalades però el modest Kirchlispitze el tries pel seu díedre, per l’estètica del traçat
Quin diedre, déu meu, és brutal! El factor estètic també és essencial en l’escalada i l’alpinisme. A vegades és la mateixa muntanya que, com en aquest cas, ja parla prou clar per si mateixa i només cal escoltar-la. D’altres vegades, la bellesa és el resultat de la combinació de la mirada, l’estil, la voluntat i la perseverança humanes amb allò que ens ofereix la natura i no és evident. El que em sembla absurd, en aquestes activitats apassionants, és prescindir de l’escenari en què s’inscriuen i tenen sentit.
Realment, el Rätikon és un massís conegut per les seves grans escalades però el modest Kirchlispitze el tries pel seu díedre, per l’estètica del traçat