2 pensaments a “Margalida. Vies CRESTA DE SALENQUES, ORIÓ, CORREDOR NORD”
Jaume Llanes
Ostres, crec que jo també el vaig fer més o menys en aquella època, no recordo si el mateix any o un any abans o després, però el que sé segur que era el juny. Llàstima que els llocs de Pirineu on es pot trobar gel a finals de primavera siguin comptats amb els dits.
Nosaltres la vam fer molt justa, sortia la roca a més d’un lloc i a més de dos, de fet va ser un impuls nascut de la frustració. Erem a Chamonix, farts de veure ploure. Un matí vam agafar el cotxe, vam conduir tot el dia evitant les autopistes bloquejades per una baga de camions, vam sopar a Vielha i vam arribar a les 11 o les 12 de la nit a Pla d’Estanys. Vam fer les motxilles i amb els frontals fins sota el Margalida. Aquella nit vam dormir plans, això si!
Ostres, crec que jo també el vaig fer més o menys en aquella època, no recordo si el mateix any o un any abans o després, però el que sé segur que era el juny. Llàstima que els llocs de Pirineu on es pot trobar gel a finals de primavera siguin comptats amb els dits.
Nosaltres la vam fer molt justa, sortia la roca a més d’un lloc i a més de dos, de fet va ser un impuls nascut de la frustració. Erem a Chamonix, farts de veure ploure. Un matí vam agafar el cotxe, vam conduir tot el dia evitant les autopistes bloquejades per una baga de camions, vam sopar a Vielha i vam arribar a les 11 o les 12 de la nit a Pla d’Estanys. Vam fer les motxilles i amb els frontals fins sota el Margalida. Aquella nit vam dormir plans, això si!