6 pensaments a “Roca-espasa del Castellet. ESPERÓ NÚRIA”
Joan
Hola.
Baixant del pic de Sant Cugat ens vam fixar en aquestes parets i agulles i precisament volíem anar a aquesta via, que vam veure en un Vèrtex fa uns anys.
Algú ens pot fer cinc cèntims de l’aproximació al peu de via? és la línia evident que s’endevina a la foto?
Gràcies.
L’hem repetit aquest 31 de desembre per tancar l’any.
Hem trobat les reunions amb spit i parabolt, la resta de la via, neta. Tot i que no és difícil, compte amb la catalogació “PD” de la ressenya del Vèrtex, atès que el primer llarg té la seva gràcia…en algun punt cal “levitar” i no és fàcil de protegir (portar una baga per una bona savina) La roca cutre, però ja estàvem avisats. Res a dir. El lloc, preciós i la tranquil.litat absoluta.
Per baixar, hem resseguit uns 100 metres l’aresta cimera i hem muntat un ràpel pel vessant sud (50 metres) sobre un bon boix en el punt més proper al collet. Hem deixat bagues i maillons. No hem sabut trobar un descens més simple. Des del collet, es retorna a peu de via en 10 minuts, flanquejant per terreny incòmode però sense problemes. Compte amb les pedres soltes al ràpel.
Aproximació dreta i fàcil (potser una mica més de 20 minuts) des de la pista, a l’alçada d’un abeurador. Sense camí, però relativament net, a buscar una canal poc marcada, però evident, a la vertical de l’esperó.
Salut i bones escalades pel 2012.
Gràcies pels comentaris de l’estat actual de la via. M’alegra que us hagi agradat. És facileta i la roca no mata, però un esperó com aquest paga la pena
Hem repetit l’Esperó Núria i hem afegit 2 spits a l’itinerari, un a la part final i més delicada del primer llarg i l’altre al ressalt final del tercer. Queda consignat a la ressenya
Hola.
Baixant del pic de Sant Cugat ens vam fixar en aquestes parets i agulles i precisament volíem anar a aquesta via, que vam veure en un Vèrtex fa uns anys.
Algú ens pot fer cinc cèntims de l’aproximació al peu de via? és la línia evident que s’endevina a la foto?
Gràcies.
Hola, Joan
Com tu dius, l’esperò NÚRIA és el perfil que s’endevina a la foto. L’aproximació és evident, des de la carretera i a la vertical de l’esperó.
Salut
Gràcies, company!
L’hem repetit aquest 31 de desembre per tancar l’any.
Hem trobat les reunions amb spit i parabolt, la resta de la via, neta. Tot i que no és difícil, compte amb la catalogació “PD” de la ressenya del Vèrtex, atès que el primer llarg té la seva gràcia…en algun punt cal “levitar” i no és fàcil de protegir (portar una baga per una bona savina) La roca cutre, però ja estàvem avisats. Res a dir. El lloc, preciós i la tranquil.litat absoluta.
Per baixar, hem resseguit uns 100 metres l’aresta cimera i hem muntat un ràpel pel vessant sud (50 metres) sobre un bon boix en el punt més proper al collet. Hem deixat bagues i maillons. No hem sabut trobar un descens més simple. Des del collet, es retorna a peu de via en 10 minuts, flanquejant per terreny incòmode però sense problemes. Compte amb les pedres soltes al ràpel.
Aproximació dreta i fàcil (potser una mica més de 20 minuts) des de la pista, a l’alçada d’un abeurador. Sense camí, però relativament net, a buscar una canal poc marcada, però evident, a la vertical de l’esperó.
Salut i bones escalades pel 2012.
Gràcies pels comentaris de l’estat actual de la via. M’alegra que us hagi agradat. És facileta i la roca no mata, però un esperó com aquest paga la pena
Fins aviat
Hem repetit l’Esperó Núria i hem afegit 2 spits a l’itinerari, un a la part final i més delicada del primer llarg i l’altre al ressalt final del tercer. Queda consignat a la ressenya
Joan Jover