5 pensaments a “Pui de Lleràs. ESPERÓ NÚRIA

  1. Joan

    Hola.
    Baixant del pic de Sant Cugat ens vam fixar en aquestes parets i agulles i precisament volíem anar a aquesta via, que vam veure en un Vèrtex fa uns anys.
    Algú ens pot fer cinc cèntims de l’aproximació al peu de via? és la línia evident que s’endevina a la foto?
    Gràcies.

    Respon
  2. joan

    Hola, Joan

    Com tu dius, l’esperò NÚRIA és el perfil que s’endevina a la foto. L’aproximació és evident, des de la carretera i a la vertical de l’esperó.

    Salut

    Respon
  3. Joan

    L’hem repetit aquest 31 de desembre per tancar l’any.
    Hem trobat les reunions amb spit i parabolt, la resta de la via, neta. Tot i que no és difícil, compte amb la catalogació “PD” de la ressenya del Vèrtex, atès que el primer llarg té la seva gràcia…en algun punt cal “levitar” i no és fàcil de protegir (portar una baga per una bona savina) La roca cutre, però ja estàvem avisats. Res a dir. El lloc, preciós i la tranquil.litat absoluta.
    Per baixar, hem resseguit uns 100 metres l’aresta cimera i hem muntat un ràpel pel vessant sud (50 metres) sobre un bon boix en el punt més proper al collet. Hem deixat bagues i maillons. No hem sabut trobar un descens més simple. Des del collet, es retorna a peu de via en 10 minuts, flanquejant per terreny incòmode però sense problemes. Compte amb les pedres soltes al ràpel.
    Aproximació dreta i fàcil (potser una mica més de 20 minuts) des de la pista, a l’alçada d’un abeurador. Sense camí, però relativament net, a buscar una canal poc marcada, però evident, a la vertical de l’esperó.
    Salut i bones escalades pel 2012.

    Respon
  4. joan

    Gràcies pels comentaris de l’estat actual de la via. M’alegra que us hagi agradat. És facileta i la roca no mata, però un esperó com aquest paga la pena

    Fins aviat

    Respon

Respon a joan Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *