2 pensaments a “Puy Mary. VIE DE GLAÇON

  1. Jordi Girbén

    Ep, Joan,
    Aquest abril, amb l’Anna de tota la vida, vam fer el viatge de noces per tota l’Alvèrnia…
    Parats ens vam quedar amb aquells tous de neu. Al strato-volcà del Cantal la carretera que envolta el Puy Mary estava tallada i, d’haver dut els esquis, encara hauríem pogut fer la volta a la caldera sense gaires problemes.
    D’ençà, no he deixat de recomanar aquells massissos tan “diferents” i tampoc tan llunyans. Renoi quins corredors als Monts Dore! O la superlativa Dent de la Rancune, o la filigrana de la Roche Tuilière…, un dels únics indrets on escalar sobre la fantàstica fonolita, la roca que sona. I, oi tant que dringa!
    Ja qui sóc, deixa’m demanar-te si coneixes el Caroux i les Gorges d’Héric (per on vam passar de camí).
    A res de Beziers, de sobte s’eleva la seva mola i diries que et trobes a Tot-lo-món i a les Gorges de Núria. No sé de ningú d’aquí que hi hagi escalat, i mira que el lloc paga la pena… Una salutació!

    Respon
  2. joan

    Hola, Jordi.

    Si que són guapes, diferents i solitàries totes aquestes muntanyes occitanes que esmentes. I hi ha de tot, roca i neu i glaç!

    Conec Caroux i les gorgues d’Heric, també interessant. Si tens curiositat, aquí mateix hi pots trobar alguna ressenya

    Una abraçada

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *