Vull ressenyar una curiosa triangulació. Llegeixo i comento l’apunt del Jaume sobre el teu manual d’excursionisme; després: la teva ressenya de la del Silenci i l’opinió del Jaume… I just ahir em va visitar a l’estudi l’oberturista Josep Mula; ara més conegut com l’home dels caiacs de la Transbrava. Diria que tot lliga!
A mi també m’apareixen triangles, 3 són les vies que he obert o estic obrint en aquestes parets: 1 feta amb en Paco i 2 en procés, una amb en Jaume i l’altra sol
Ja que t’has de moure per les parets de la Valldan estarà bé que te n’expliqui una amb un cert gruix…
Recordo un dia rúfol quan vaig coincidir a les ruïnes de la Móra Comdal amb un forestal del país. Per fer-me veure fins quin punt allò és un racó de món, em va assenyalar l’alt esquenall que ens separava de la Valldan per explicar-me que els nens de la Móra, sempre pocs, per anar a escola l’havien de remuntar cada dia, o encara de nit si era l’hivern, amb una llàntia… Per un corriol força perdut que va a buscar el grau dels cingles de la Valldan, que era on tenien l’escola. Aquesta imatge d’un excursionisme escolar sempre m’ha semblat ben poderosa.
Una línia que respon a un bon criteri i una bona vista dels oberturistes.
Vull ressenyar una curiosa triangulació. Llegeixo i comento l’apunt del Jaume sobre el teu manual d’excursionisme; després: la teva ressenya de la del Silenci i l’opinió del Jaume… I just ahir em va visitar a l’estudi l’oberturista Josep Mula; ara més conegut com l’home dels caiacs de la Transbrava. Diria que tot lliga!
A mi també m’apareixen triangles, 3 són les vies que he obert o estic obrint en aquestes parets: 1 feta amb en Paco i 2 en procés, una amb en Jaume i l’altra sol
Es que Valldan és un lloc una mica màgic…
Ja que t’has de moure per les parets de la Valldan estarà bé que te n’expliqui una amb un cert gruix…
Recordo un dia rúfol quan vaig coincidir a les ruïnes de la Móra Comdal amb un forestal del país. Per fer-me veure fins quin punt allò és un racó de món, em va assenyalar l’alt esquenall que ens separava de la Valldan per explicar-me que els nens de la Móra, sempre pocs, per anar a escola l’havien de remuntar cada dia, o encara de nit si era l’hivern, amb una llàntia… Per un corriol força perdut que va a buscar el grau dels cingles de la Valldan, que era on tenien l’escola. Aquesta imatge d’un excursionisme escolar sempre m’ha semblat ben poderosa.