Arxiu de la categoria: Alps Penins

Travessa amb esquís al Monte Rosa

Travessa extraordinària per les muntanyes i glaceres que l’envolten, sense les multituds de les clàssiques més anomenades i amb la comoditat que coincideixen sortida amb arribada. Tot i que el M. Rosa és el pal de paller i que fins i tot se li dedica una etapa, l’itinerari traspassa l’Adlerpass i continua en bona part pel vessant de Sass Fee, dins un escenari ben diferent.  L’equipament de refugis fa possible diverses variants i moltes ascensions optatives a cims. Particularment dura i obligada l’etapa que va del refugi M. Rosa al Britannia. En conjunt recorregut de grans desnivells però sense dificultats tècniques, tret que s’opti per algun cim concret, com la Punta Dufour, amb una aresta final relativament complicada i llarga. Només és inevitable i calen precaucions per la desgrimpada de la cresta que separa les glaceres M. Rosa i Gorner (travessa en descens de 50º). Per altra banda, la baixada des del refugi Täsch a la vall és delicada, comportant pales dretes i de molt desnivell, amb risc d’allaus si es fa a la tarda i amb traces endurides pel regel si es va aviat. L’itinerari es desenvolupa per conques glacials de grans proporcions, amb un traçat no sempre evident i on una bona visibilitat és essencial. Feta per J. Birbe, germans B. i W. Garcia, S. Serrallach, R. Font i J. Jover (abril del 2018)

ITINERARI

1a etapa. Estació superior del telefèric del Klein Matterhorn (3883 m), coll de Schwarztor (3726  m), glacera de Grenz (2460 m), refugi Monte Rosa (2883 m). Cims optatius: Breithorn, Polux.

 

2a etapa. Ascensió a alguna de les puntes del M. Rosa, totes de més de 1600 metres de desnivell, però de dificultats tècniques només se’n troben a la Dufour (és habitual fer-la fins el peu de l’aresta final, allà on caldria continuar sense esquís). La Nordend també comporta una aresta en principi no esquiable. La Gnifetti és lleugerament més curta i  factible amb esquís.

3a etapa. Refugi M. Rosa (2883 m), glacera de M. Rosa (3080 m),  glacera de Gorner (3070 m), coll d’Stockhorn (3382 m), glacera de Findel (3120 m), glacera i coll  d’Adler (3786 m), glacera d’Allalin (2980 m), refugi Britannia (3030 m). Cims optatius: Strahlhorn.

4a etapa. refugi Britannia (3030 m), coll de l’Allalin (3556 m), glacera de Mellich (3320 m),  cresta que baixa del Feechop (3400 m), glacera d’Alphubel i refugi Täsch (2701 m), cases d’Ottafe (2170 m),  poble de Täsch (1450 m). Cims optatius: Alphubel.

(eventualment una 5a etapa per baixar a la vall durant el matí si les pendents de sota el refugi de Täsch estan perilloses per neu humida quan s’arriba al refugi el dia anterior)

 

Dufourspitze (Monte Rosa). Via NORMAL de la Cara O

P12. Monte Rosa - hütte (J Jover, 2012) P17. Grenzgletscher (J Jover, 2012) P31. Dufourspitze (J Jover, 2012)

  • 1a ASCENSIÓ: J. Birbeck, C. Hudson, U. Lauener, C. Smyth, J G. Smyth, E. Stephenson, M. Zumtaugwald i J. Zumtaugwald (1885).
  • DIFICULTAT / DESNIVELL: PD sup / 1840 m
  • MATER: piolet, grampons, material de progressió sobre glacera, casc.
  • ACCÉS: Zermatt. Cremallera de Gornergrat, estació de Rotemboden (2819 m). Baixar a la glacera (concretament a la confluència de les glaceres de Gorner i Grenz) i remuntar-la fins el refugi del Monte Rosa (2795 m), visible des de tot el recorregut. De 2 a 3 h
  • ITINERARI: Ref. M. Rosa. Anem a buscar la glacera (Rosagletscher) per terreny de blocs (perdedor de nit, convé estudiar itinerari la tarda anterior) i seguim per aquesta, remuntant inacabables però còmodes pendents de neu, fins un coll evident a la dreta del cim (Sattel, 4359 m).  Continuar per l’aresta (O), primer neu i després mixt, delicat però mai difícil, fins Dufourspitze (4634 m).
  • DESCENS: Desfer l’aresta O uns pocs metres, fins trobar un sistema de cordes fixes que permeten baixar còmodament pel vessant N, a la glacera (Rosagletscher), entre la Dufour i la Nordend.

P11. Vessant O del M Rosa i traçat de la NORMAL (J Jover, 2011) P47. Marmota a Grenzgletscher (J Jover, 2012)

Segon cim dels Alps, en el cor del Valais, el massís amb major altura mitjana i amb les masses glacials més importants de la serralada (que no les glaceres més llargues). Aquí tot és gran i res banal, ni aquesta clàssica tan recorreguda. Ascensió dura, de gran desnivell i a molta alçada. Tècnicament el més destacable és l’aresta final, sense dificultat però delicada, sobre terreny mixt i amb creuaments de cordades. En relació al descens alerta amb la part baixa de la glacera, que és força  trencada i esdevé un pas complicat quan el sol debilita els ponts de neu. Feta per X Ventosa, P Pascual, J Jover (28.06.2012)